El territori

El territori

La Garrotxa és una de les 10 comarques catalanes considerades de muntanya, de totes elles n’és la més oriental i probablement la més diferenciada del conjunt a nivell físic i socioeconòmic.

Des del punt de vista físic, la Garrotxa no és un territori homogeni i s’hi distingeixen dues subcomarques, delimitades per una falla que dóna personalitat a la comarca. L’Alta Garrotxa es refereix a la zona nord de la vall del Fluvià, i es caracteritza per l’abundor de materials calcaris i els paisatges abruptes. La subcomarca d’Olot correspon a la zona més meridional i presenta uns relleus molt més suaus.

La vall del Fluvià és l’espai on se situen Olot i les poblacions més importants de la comarca (Besalú, Sant Joan les Fonts, La Vall d’en Bas...). Geogràficament l’alta Garrotxa representa una part singular de la comarca, amb molt poca població, un caràcter muntanyenc molt marcat i amb mancances, encara avui, d’algunes infraestructures bàsiques.

DEMOGRAFIA

La Garrotxa té vint-i-un municipis, repartits en 735,4 km2. N’hi ha alguns que agrupen moltes unitats de població i, per tant, són força extensos, com ara Montagut i Oix (93,76 km2), la Vall de Bianya (93,62 km2) i la Vall d’en Bas (90,67 km2).

La resta tenen una extensió menor als 50 km2. La població total de la comarca és de 52.834 habitants (padró del 2007) i hi ha una densitat de població de 71,84 h./km2. Olot és la capital comarcal i té 31.932 habitants. La resta de municipis són poc poblats; només nou municipis tenen més de 1.000 habitants i d’aquests, només quatre en tenen més de 2.000:

Olot, Sant Joan les Fonts (2.652 h.), la Vall d’en Bas (2.650 h.) i Besalú (2.257 h.).

Tal com passa en la majoria de comarques on els pobles petits presenten, en conjunt, una taxa d’envelliment superior, l’evolució demogràfica no era massa optimista fins fa relativament poc temps. Aquesta realitat demogràfica s’explica per un dèficit continu del creixement natural de la població (als pobles petits el nombre de morts supera, segons el període, entre 200 i 400 el nombre de naixements) que en els últims anys ha estat més que compensada per una immigració que ha portat inputs substancials, el 2010 el total de població estrangera de la Garrotxa era del 15,51% de la població i al 20,38% a la ciutat d’Olot.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

A diferència de les altres comarques de muntanya la Garrotxa és una comarca eminentment industrial. Es tracta d’un teixit molt consolidat de petita i mitjana empresa majoritàriament de capital local, d’activitats manufactureres i d’una àmplia diversificació sectorial.

Estructura productiva i dels sectors econòmics

La Garrotxa té en l’equilibri entre els sectors d’activitat una de les seves grans riqueses, això li ha permès créixer de manera ininterrompuda el darrer quinquenni i li ha permès afrontar amb menys patiment que altres comarques el moment de crisi actual.

Pes del PIB per sectors el 2006:

Indústria 33%

Construcció 10,5%

Serveis 53,8%

Sector Primari 2,7%

Atur

Segons l’Informe del mercat de treball a Olot i la Garrotxa del mes d’Abril de 2011 la taxa d’atur estimada era de 12,66% i del 11,23% respectivament.

El teixit productiu

Sector Primari.

Els anys 90 el sector primari va perdre sobre el PIB garrotxí de manera sostinguda,

La Garrotxa no té una superfície de conreu gaire extensa; segons el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció

Rural, l’any 2006 hi havia 9.775 hectàrees destinades a conreu. En canvi, gran part de la comarca correspon a superfície

forestal, ja que el 2006 representava el 55,9% de la superfície total (41.011 ha.). L’abandonament d’alguns terrenys i pastures ha fet que aquesta superfície forestal guanyés terreny. Tanmateix, els boscos han anat perdent el protagonisme

que tingueren en el passat, quan s’explotaven intensament per a l’obtenció de carbó.

La terra conreada és principalment de secà, i la majoria dels cultius són els farratges i els cereals, que es destinen bàsicament per aliment del bestiar. La ramaderia ha experimentat una gran modernització tècnica els darrers anys i presenta una forta expansió. D’acord amb l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2007, en la composició del VAB comarcal, el principal subsector és el vaquí -amb el 25,6%. Per darrere d’aquest, segueix el sector porcí -amb el 18,3% del VAB- i el sector de la llet -amb el 16,4%.

Sector Industrial.

Dins la indústria, el subsector més important és el de l’alimentació tant per producció com per nombra de treballadors, la incorporació de tecnologia ha estat continuada, però a banda de la incorporació dels plats precuinats els productes elaborats continuen essent majoritàriament els dels seus inicis. Olot és seu de INNOVAC clúster

El subsector tèxtil ocupa la segona posició pel que fa a nombre de treballadors. La Garrotxa és origen del 50% de les exportacions espanyoles de regenerat de cotó, ara bé aquest sector ha patit (i pateix) una crisi important amb la desaparició de no poques empreses. En el camp de la confecció conviuen empreses que inverteixen en disseny i marca amb petits talleres que treballen per altres.

En un tercer graó hi ha la indústria metal·lúrgica, empreses que han invertit en recerca i disposen de personal qualificat, un sector que millora contínuament els seus productes.

Al sector industrial garrotxí també hi tenen espai empreses del sector químic i del plàstic, indústries del paper i arts gràfiques.../span>

Una altra riquesa del sector industrial garrotxí i que en demostra el dinamisme és la presència de 3 clústers a la comarca: El de la carn de porc (juntament amb Osona i el gironès), el de la filatura de cotó de recuperació (regenerat) i el de maquinària per a indústries d’alimentació.

Dels tres suports claus per a la indústria (educació/formació, comunicacions i sòl industrial) la Garrotxa patia endèmicament mancances en els 2 darrers, això però ha canviat i els últims anys s’han posat les bases per intentar aconseguir que la indústria comarcal no perdi pes ni el seu dinamisme tradicional.

Sector de la construcció.

Com a tot l’estat i a la resta de Catalunya aquest sector ha patit la crisi econòmica actual amb una forta virulència. Si bé important, el pes del sector immobiliari a la Garrotxa és inferior al d’altres comarques catalanes (el més baix entre les comarques de muntanya) i això ha permès suavitzar, ni que sigui relativament, l’impacte de la crisi. La presència d’empreses de fora la comarca abans del boom immobiliari era molt poc significatiu i en aquest moments de crisi s’està tornant a aquesta situació de partida

Sector dels serveis.

Si bé el sector serveis és el més important dels sectors en el PIB de la Garrotxa, comparativament amb la mitjana catalana és un sector amb possibilitats de creixement.

Deixant de banda tot el sector públic el pes en el sector rau en el subsector de comerç i reparació, el turisme i els serveis a empreses.

Comerç i reparacions 23,5%

Hoteleria 13%

Transport i comunicacions 7,8%

Mediació financera 7,5%

Serv. immobiliaris, de lloguer i empresarials 19%

Altres serveis 28%

El turisme ha estat un motor per a la comarca en els últims anys, amb un creixement considerable del turisme rural.

Olot es pot considerar el gran centre comercial de la comarca, perquè la majoria d’establiments detallistes es troben aquí. En general, la dotació comercial de la Garrotxa és força àmplia, si la comparem amb la del conjunt de Catalunya. Destaca el nombre superior d’establiments per cada 10.000 habitants (187, enfront dels 161 que hi ha a Catalunya).

Oportunitats de la comarca

La Garrotxa és una comarca amb potencialitats diverses. La diversitat del seu teixit productiu amb pes de tots els sectors, l’entorn natural (El PNZVG, la Vall d’en Bas, l’Alta Garrotxa...) i la feina ben feta tradicionalment la feien una comarca dinàmica i amb capacitat d’adaptació als canvis. Els darrers temps s’hi han afegit unes millors comunicacions que han de permetre una encara major obertura a l’exterior.