La Garrotxa és una comarca peculiar, de transició entre l'alta muntanya i el pla i que presenta un clar contrast amb les terres que l'envolten. És la més oriental de les comarques catalanes de muntanya, ja que limita al nord amb els Pirineus (que la separen de França), al sud amb Osona i la Selva, a l'est amb l'Empordà i el Gironès i a l'oest amb el Ripollès.

La Garrotxa té una extensió de 734,2 km2 i està formada per 21 municipis. La ciutat d'Olot és la capital i el centre real de la comarca, ja que avui compleix una funció molt important en els aspectes industrials, comercials, culturals i administratius.

Orogràficament, i des del punt de vista funcional, a la Garrotxa s'hi diferencien dues subcomarques: L'Alta Garrotxa, situada al nord, escassament poblada i amb un paisatge abrupte, aspre i pobre de vegetació, i la Baixa Garrotxa, de paisatge suau amb boscos i valls regulars, on es concentra la població.

La Garrotxa és la comarca de Catalunya que té una proporció més alta de territori afectat per les zones del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), gairebé la meitat de la seva superfície (el 48,5%). La gran varietat d'espais i d'elements naturals que aplega la comarca han fet incloure en l'àmbit d'actuació del PEIN cinc àrees, representatives d'aquesta riquesa ambiental.

D'aquests cinc espais només un disposa d'un grau de protecció especial, la Zona Volcànica de la Garrotxa, que té reconeguda la figura de Parc Natural des de l'any 1985. Les seves 12.007,5 ha ocupen el centre de la comarca, amb una part important de la conca alta del Fluvià i abasta 11 municipis d'una àrea, entorn d'Olot, molt urbanitzada. Conté una quarantena de cons volcànics i més de vint colades de laves basàltiques.

Els altres espais inclosos en el PEIN són l'Alta Garrotxa, les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, el Collsacabra o Cabrerès, i les Muntanyes de Rocacorba.

continua...